La pseudoconferencia Episcopal Tarraconense o CET fantasma o pirata.......INDEX
La visita ad limina 2014 de los obispos de Cataluña según la web de la pseudoconferencia tarraconenese
El papa Francesc rep els bisbes catalans.
Roma, 7 de març de 2014
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20897
Avui sha portat a terme lacte central de la Visita ad limina
Els bisbes catalans han iniciat la jornada davui amb una reunió al Pontifici Consell per a la Cultura, on han estat rebuts pel cardenal Gianfranco Ravasi i altres membres daquest organisme de la Santa Seu.
En acabar, els bisbes shan traslladat als Palaus Apostòlics del Vaticà on a les 1130h. han estat rebuts en audiència pel papa Francesc. Tots els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, els bisbes emèrits de Girona i de Solsona, i els seus acompanyants han saludat personalment el Sant Pare i li han ofrenat alguns obsequis, entre ells la col·lecció Documents del Magisteri de Benet XVI i Francesc traduïts al català per Editorial Claret i la Col·leció sencera de Clàssics Cristians del Segle XX.
Després, el Sant Pare Francesc ha mantingut una reunió privada i conjunta amb tots els bisbes tal com ha anat fent amb els bisbes de les altres Províncies Eclesiàstiques dEspanya.
A la sortida, el Cardenal Martínez Sistach i larquebisbe Pujol han declarat que havia estat una trobada entranyable, de gran comunió fraterna entre el Papa, germà gran i exemple per a tots, i els altres germans bisbes. Els dos arquebisbes han destacat que shan sentit molt ben escoltats pel Sant Pare, i que han pogut parlar de tots els aspectes que afecten la vida de lEsglésia, i especialment lanunci de lEvangeli a la nostra societat i les doloroses conseqüències de la crisi econòmica, especialment el gran drama de latur.
A la tarda el cardenal Lluís Martínez Sistach ha presidit la concelebració solemne a la basílica de Sant Pau Extramurs i ha destacat la tradició ben fonamentada de la vinguda de lapòstol Pau a Tàrraco per portar lEvangeli a les nostres terres. Els bisbes, els preveres acompanyants i un bon grup de fidels darreu dEspanya han pregat pel Papa Francesc, pels fruits de la nova evangelització i pel desvetllament de les vocacions sacerdotals, a la vida consagrada i a laics compromesos en lEsglésia i enmig del món.
Demà, per a cloure els dies de la Visita ad limina a Roma tindran la trobada amb el Cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte diví i la Disciplina dels Sagraments i després celebraran lEucaristia a la Basílica de Santa Maria la Major i retornaran a les seves diòcesis.
Roma, 7 de març de 2014
-----------------------------------------------
Nova jornada de la visita «ad limina»
Roma 6 de març de 2014
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20852
Els bisbes celebren lEucaristia a Sant Sebastià a les Catacumbes
Al matí del dijous 6 de març els bisbes catalans han visitat la Congregació per a la Doctrina de la Fe, on han estat rebuts pel Secretari daquesta Congregació, larquebisbe mallorquí Mons. Lluís Ladaria, que els ha acollit amb gran fraternitat.
En acabar la sessió els bisbes shan traslladat a la basílica de Sant Sebastià a les Catacumbes, a la Via Apia, que és la basílica de la qual és titular el cardenal Lluís Martínez Sistach. Allà han rebut les explicacions de la història daquest venerat lloc per part del rector de la parròquia, Fr. Horazio Castorina.
Allà han celebrat lEucaristia, a la qual també ha assistit el director de lInstitut Cervantes de Roma, Sr. Sergi Rodríguez.
A la tarda, els bisbes shan traslladat a la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. Shan reunit amb el cardenal Prefecte, el brasiler Mons. Joao Braz de Aviz; el secretari Mons. José Rodríguez Carballo i altres membres del dicasteri.
La jornada ha acabat amb una visita a la Secretaria dEstat del Vaticà on els bisbes han estat rebuts per Mons. Dominique Mamberti.
Roma 6 de març de 2014
-----------------------------------------
Tercer dia de la visita «ad limina»
Roma, 5 de març de 2014
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20850
Els bisbes catalans participen a la Statio del Dimecres de Cendra amb el Papa Francesc
Al matí del Dimecres de Cendra, els bisbes catalans shan traslladat a la Basílica de Sant Bartomeu a lIlla Tiberina, indret en el qual el beat Joan Pau II va voler que mantingués una memòria permanent dels Testimonis de la Fe del Segle XX.
Els bisbes han estat rebuts pel rector de la basílica p. Angelo Romano, de la Comunitat de Sant Egidi que té cura daquest lloc.
Amb una senzilla celebració de pregària, els bisbes han lliurat diverses relíquies dels màrtirs de la persecució religiosa dels anys trenta a la nostra terra, en concret del beat bisbe Manuel Borràs i companys, de Tarragona; del beat Mn. Josep Samsó, rector de Mataró, de larquebisbat de Barcelona; dels beats preveres màrtirs dUrgell, Mn. Josep Tàpies i companys, i de les beates germanes Fradera, missioneres del Cor de Maria, filles de Riudarenes, bisbat de Girona.
Lautora de la «Icona dels màrtirs del Segle XX», que presideix laltar major, ha explicat als bisbes la significació de la pintura.
A la tarda, els bisbes han tingut el goig de participar a la celebració litúrgica del Dimecres de Cendra que cada any el Sant Pare celebra a lAventino. Els bisbes shan aplegat amb el Papa Francesc a la Basílica de Sant Anselm, on sha iniciat la Statio i la processó penitencial fins a la Basílica de Santa Sabina. Allà el Papa ha celebrat lEucaristia i ha beneït i imposat la cendra als fidels.
Francesc ha
recordat que la conversió del cor és la característica del
temps de gràcia quaresmal i que «la conversió no es redueix a
formes exteriors o a vagues propòsits, sinó que implica i
transforma tota lexistència a partir del centre de la
persona, des de la consciència».
Roma, 5 de març de 2014
----------------------------------------------
Els bisbes catalans prossegueixen la visita «Ad Limina».
Roma, 4 de març de 2014
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20848
Celebració de lEucaristia a la Basílica Vaticana
Aquest matí els bisbes catalans, conjuntament amb la resta de bisbes espanyols que realitzen la Visita «ad limina», han celebrat lEucaristia a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, davant del sepulcre de lapòstol. Ha presidit la celebració el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, que ha destacat el significat de comunió que aquesta visita té per a totes les Esglésies diocesanes amb lEsglésia de Roma.
Els bisbes han continuat les visites a les diferents Congregacions de la Santa Seu. En primer lloc han estat rebuts pel prefecte de la Congregació de Bisbes, el cardenal canadenc Marc Ouellet i després shan traslladat al Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials on els ha parlat larquebisbe Claudio Maria Celli, president daquest Pontifici Consell.
Aquesta tarda els bisbes visitaran el Pontifici Consell per als Laics, que presideix el cardenal polonès Stanislaw Rylko.
Roma, 4 de març de 2014
--------------------------------------------
Els bisbes amb seu a Catalunya inicien la visita «ad limina»
Roma, 3 de març de 2014
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20845
El Sant Pare Francesc rep tots els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola
Avui dilluns 3 de març de 2014, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya han iniciat a Roma la visita «ad limina apostolorum» (als llindars dels apòstols Sant Pere i Sant Pau).
Aquest matí a les 9 hores han visitat la Congregació per al Clergat, que presideix el cardenal Beniamino Stella, i aquesta tarda està previst que siguin rebuts al Pontifici Consell per a la Nova Evangelització, que presideix larquebisbe Salvatore Fisichella.
Lacte central de la jornada ha estat aquest migdia quan el papa Francesc ha rebut els 83 bisbes espanyols que estan realitzant la Visita als quals ha adreçat un significatiu discurs.
El Papa Francesc ha demanat als bisbes que no estalviïn «esforços per obrir nous camins a l'evangeli, que arribin al cor de tots, perquè descobreixin el que ja ha fet niu en el seu interior: Crist com a amic i germà».
El Papa ha exhortat els bisbes a «posar les vostres Esglésies en un veritable estat de missió permanent, per trucar a qui s'ha allunyat i enfortir la fe, especialment dels infants», amb una especial referència al procés diniciació cristiana.
També ha fet esment particular al matrimoni i a lacompanyament de les famílies així com al desvetllament de les vocacions que, en paraules de Francesc, el bisbe «ha de posar en el seu cor com a absolutament prioritari».
Així mateix ha recordat als bisbes «l'amor i el servei als pobres» tot reconeixent el servei que presta Caritas i altres obres benèfiques de lEsglésia.
Finalment, el Papa Francesc ha animat els bisbes a posar-se «al capdavant de la renovació espiritual i missionera de les vostres Esglésies particulars, com a germans i pastors dels vostres fidels, i també dels que no ho són, o ho han oblidat».
Roma, 3 de març de 2014
------------------------------------------
Discurs del sant pare Francesc als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola
http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=20846
Estimats germans,
agraeixo les paraules que m'ha dirigit en nom de tots el President de la Conferència Episcopal Espanyola, i que expressen el vostre ferm propòsit de servir fidelment el Poble de Déu que peregrina a Espanya, on molt aviat va arrelar la Paraula de Déu, que ha donat fruits de concòrdia, cultura i santedat. Ho voleu ressaltar de manera particular amb la celebració del ja pròxim V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, primera doctora de l'Església.
Ara que esteu patint la dura experiència de la indiferència de molts batejats i heu de fer front a una cultura mundana, que arracona Déu a la vida privada i l'exclou de l'àmbit públic, convé no oblidar la vostra història. D'ella aprenem que la gràcia divina mai s'extingeix i que l'Esperit Sant continua obrant en la realitat actual amb generositat. Fiem-nos sempre d'Ell i de tot el que sembra en els cors dels qui estan encomanats a les nostres cures pastorals (f. Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 68).
Als bisbes se'ls confia la tasca de fer germinar aquestes llavors amb l'anunci valent i veraç de l'evangeli, de cuidar amb atenció el seu creixement amb l'exemple, l'educació i la proximitat, d'harmonitzar-les en el conjunt de la «vinya del Senyor», de la qual ningú no en pot quedar exclòs. Per això, estimats germans, no estalvieu esforços per obrir nous camins a l'evangeli, que arribin al cor de tots, perquè descobreixin el que ja nia en el seu interior: Crist com a amic i germà.
No serà difícil trobar aquests camins si anem rere les petjades del Senyor, que «no ha vingut a ser servit, sinó a servir» (Mc 10,45); que va saber respectar amb humilitat els temps de Déu i, amb paciència, el procés de maduració de cada persona, sense por a fer el primer pas per anar al seu encontre. Ell ens ensenya a escoltar a tots de cor a cor, amb tendresa i misericòrdia, i a buscar el que veritablement uneix i serveix a la mútua edificació.
En aquesta recerca, és important que el bisbe no se senti sol, ni cregui estar sol, que sigui conscient que també el ramat que li ha estat encomanat té olfacte per a les coses de Déu. Especialment els seus col·laboradors més directes, els sacerdots, pel seu estret contacte amb els fidels, amb les seves necessitats i ocupacions quotidianes. També les persones consagrades, per la seva rica experiència espiritual i el seu lliurament missioner i apostòlic en nombrosos camps. I els laics, que des de les més variades condicions de vida i respectives competències porten endavant el testimoni i la missió de l'Església (cf. Conc Ecum Vat II , Const . Lumen gentium , 33).
Així mateix, el moment actual, en què les mediacions de la fe són cada vegada més escasses i no falten dificultats per a la seva transmissió, exigeix posar les vostres Esglésies en un veritable estat de missió permanent, per trucar a qui s'ha allunyat i enfortir la fe, especialment dels infants. Per a això no deixeu de prestar una atenció particular al procés d'iniciació a la vida cristiana. La fe no és una mera herència cultural, sinó un regal, un do que neix de la trobada personal amb Jesús i de l'acceptació lliure i joiosa de la nova vida que ens ofereix. Això requereix anunci incessant i animació constant, perquè el creient sigui coherent amb la condició de fill de Déu que ha rebut en el baptisme.
Despertar i avivar una fe sincera, afavoreix la preparació al matrimoni i l'acompanyament de les famílies, la vocació de les quals és ser lloc natiu de convivència en l'amor, cèl·lula originària de la societat, transmissora de vida i església domèstica on es forja i es viu la fe. Una família evangelitzada és un valuós agent d'evangelització, especialment irradiant les meravelles que Déu ha obrat en ella. A més, en ser per la seva naturalesa àmbit de generositat, promourà el naixement de vocacions al seguiment del Senyor en el sacerdoci o la vida consagrada.
L'any passat vau publicar el document «Vocacions sacerdotals per al segle XXI», assenyalant així l'interès de les vostres Esglésies particulars en la pastoral vocacional. És un aspecte que un bisbe ha de posar en el seu cor com a absolutament prioritari, portant-ho a l'oració, insistint en la selecció dels candidats i preparant equips de bons formadors i professors competents.
Finalment, voldria subratllar que l'amor i el servei als pobres és signe del Regne de Déu que Jesús va venir a portar (cf. Exhort. Ap. Evangelii gaudium, 48). Sé bé que, en aquests últims anys, precisament la vostra Caritas -i també altres obres benèfiques de l'Església- han merescut gran reconeixement, de creients i no creients. M'alegra molt, i demano al Senyor que això sigui motiu d'acostament a la font de la caritat, a Crist que «va passar fent el bé i guarint tots els oprimits» (Ac 10,38), i també a la seva Església, que és mare i mai no pot oblidar els seus fills més desfavorits. Us convido, doncs, a manifestar estima i a mostrar-vos propers a tots els qui posen els seus talents i les seves mans al servei del «programa del Bon Samarità, el programa de Jesús » (Benet XVI, Deus caritas est, 31b).
Estimats germans, ara que esteu reunits en la Visita ad limina per manifestar els llaços de comunió amb el Bisbe de Roma (cf. Conc Ecum Vat II, Const. Lumen gentium, 22), desitjo agrair de tot cor el vostre servei al poble sant fidel de Déu. Seguiu endavant amb esperança. Poseu-vos al capdavant de la renovació espiritual i missionera de les vostres Esglésies particulars, com a germans i pastors dels vostres fidels, i també dels que no ho són, o ho han oblidat. Per a això, us serà de gran ajuda la col·laboració franca i fraterna en el si de la Conferència Episcopal, així com el suport recíproc i sol·lícit en la recerca de les formes més adequades d'actuar.
Us demano, per favor, que porteu als estimats fills d'Espanya una especial salutació del Papa, que els confia a la cura maternal de la Santíssima Mare de Déu, els suplica que resin per ell i els imparteix la seva Benedicció.
---------------------------------------------
DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO A LOS OBISPOS DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA EN VISITA "AD LIMINA APOSTOLORUM"
Sala del Consistorio Lunes 3 de marzo de 2014
Queridos hermanos,
agradezco las palabras que me ha dirigido en nombre de todos el Presidente de la Conferencia Episcopal Española, y que expresan vuestro firme propósito de servir fielmente al Pueblo de Dios que peregrina en España, donde arraigó muy pronto la Palabra de Dios, que ha dado frutos de concordia, cultura y santidad. Lo queréis resaltar de manera particular con la celebración del ya cercano V Centenario del nacimiento de Santa Teresa de Jesús, primera doctora de la Iglesia.
Ahora que estáis sufriendo la dura experiencia de la indiferencia de muchos bautizados y tenéis que hacer frente a una cultura mundana, que arrincona a Dios en la vida privada y lo excluye del ámbito público, conviene no olvidar vuestra historia. De ella aprendemos que la gracia divina nunca se extingue y que el Espíritu Santo continúa obrando en la realidad actual con generosidad. Fiémonos siempre de Él y de lo mucho que siembra en los corazones de quienes están encomendados a nuestros cuidados pastorales (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 68).
A los obispos se les confía la tarea de hacer germinar estas semillas con el anuncio valiente y veraz del evangelio, de cuidar con esmero su crecimiento con el ejemplo, la educación y la cercanía, de armonizarlas en el conjunto de la «viña del Señor», de la que nadie puede quedar excluido. Por eso, queridos hermanos, no ahorréis esfuerzos para abrir nuevos caminos al evangelio, que lleguen al corazón de todos, para que descubran lo que ya anida en su interior: a Cristo como amigo y hermano.
No será difícil encontrar estos caminos si vamos tras las huellas del Señor, que «no ha venido para que le sirvan, sino para servir» (Mc 10,45); que supo respetar con humildad los tiempos de Dios y, con paciencia, el proceso de maduración de cada persona, sin miedo a dar el primer paso para ir a su encuentro. Él nos enseña a escuchar a todos de corazón a corazón, con ternura y misericordia, y a buscar lo que verdaderamente une y sirve a la mutua edificación.
En esta búsqueda, es importante que el obispo no se sienta solo, ni crea estar solo, que sea consciente de que también la grey que le ha sido encomendada tiene olfato para las cosas de Dios. Especialmente sus colaboradores más directos, los sacerdotes, por su estrecho contacto con los fieles, con sus necesidades y desvelos cotidianos. También las personas consagradas, por su rica experiencia espiritual y su entrega misionera y apostólica en numerosos campos. Y los laicos, que desde las más variadas condiciones de vida y respectivas competencias llevan adelante el testimonio y la misión de la Iglesia (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 33).
Asimismo, el momento actual, en el que las mediaciones de la fe son cada vez más escasas y no faltan dificultades para su transmisión, exige poner a vuestras Iglesias en un verdadero estado de misión permanente, para llamar a quienes se han alejado y fortalecer la fe, especialmente en los niños. Para ello no dejéis de prestar una atención particular al proceso de iniciación a la vida cristiana. La fe no es una mera herencia cultural, sino un regalo, un don que nace del encuentro personal con Jesús y de la aceptación libre y gozosa de la nueva vida que nos ofrece. Esto requiere anuncio incesante y animación constante, para que el creyente sea coherente con la condición de hijo de Dios que ha recibido en el bautismo.
Despertar y avivar una fe sincera, favorece la preparación al matrimonio y el acompañamiento de las familias, cuya vocación es ser lugar nativo de convivencia en el amor, célula originaria de la sociedad, transmisora de vida e iglesia doméstica donde se fragua y se vive la fe.Una familia evangelizada es un valioso agente de evangelización, especialmente irradiando las maravillas que Dios ha obrado en ella. Además, al ser por su naturaleza ámbito de generosidad, promoverá el nacimiento de vocaciones al seguimiento del Señor en el sacerdocio o la vida consagrada.
El año pasado publicasteis el documento Vocaciones sacerdotales para el siglo XXI, señalando así el interés de vuestras Iglesias particulares en la pastoral vocacional. Es un aspecto que un obispo debe poner en su corazón como absolutamente prioritario, llevándolo a la oración, insistiendo en la selección de los candidatos y preparando equipos de buenos formadores y profesores competentes.
Finalmente, quisiera subrayar que el amor y el servicio a los pobres es signo del Reino de Dios que Jesús vino a traer (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 48). Sé bien que, en estos últimos años, precisamente vuestra Caritas y también otras obras benéficas de la Iglesia han merecido gran reconocimiento, de creyentes y no creyentes. Me alegra mucho, y pido al Señor que esto sea motivo de acercamiento a la fuente de la caridad, a Cristo que «pasó haciendo el bien y curando a todos los oprimidos» (Hch 10,38); y también a su Iglesia, que es madre y nunca puede olvidar a sus hijos más desfavorecidos. Os invito, pues, a manifestar aprecio y a mostraros cercanos a cuantos ponen sus talentos y sus manos al servicio del «programa del Buen Samaritano, el programa de Jesús» (Benedicto XVI, Enc. Deus caritas est, 31b).
Queridos hermanos, ahora que estáis reunidos en la Visita ad limina para manifestar los lazos de comunión con el Obispo de Roma (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 22), deseo agradeceros de todo corazón vuestro servicio al santo pueblo fiel de Dios. Seguid adelante con esperanza. Poneos al frente de la renovación espiritual y misionera de vuestras Iglesias particulares, como hermanos y pastores de vuestros fieles, y también de los que no lo son, o lo han olvidado. Para ello, os será de gran ayuda la colaboración franca y fraterna en el seno de la Conferencia Episcopal, así como el apoyo recíproco y solícito en la búsqueda de las formas más adecuadas de actuar.
Os pido, por favor, que llevéis a los queridos hijos de España un especial saludo del Papa, que los confía a los maternos cuidados de la Santísima Virgen María, les suplica que recen por él y les imparte su Bendición.
© Copyright - Libreria Editrice Vaticana