El Virolai

El Virolai, Mossèn Cinto Verdaguer 1880

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat Estel:
il·luminau la catalana terra,
guiau-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els Angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rajau del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixau-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Rosa del Cel, que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
lo fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat lo nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat Estel:
il·luminau la catalana terra,
guiau-nos cap al Cel.

Rosa de abril, Morena de la sierra,
de Montserrat Estrella:
ilumunad la catalana tierra,
guiadnos hacia el Cielo.

Con sierra de oro los Ángeles serraron
esos picachos para haceros un palacio.
Reina del Cielo que los Serafines bajaron,
dadnos cobijo en vuestro manto azul.

Alba naciente de estrellas coronada,
Ciudad de Dios que soñó David,
a vuestros pies la luna se ha posado,
el sol sus rayos os da como vestido.

De los catalanes siempre seréis Princesa,
de los españoles Estrella de Oriente,
sed para los buenos pilar de fortaleza,
para los pecadores el puerto de salvación.

Dad consuelo a quien la patria añora
sin nunca ver las cumbres de Montserrat;
en tierra y mar escuchad al que os implora,
tornad a Dios los corazones que lo han dejado.

Mística Fuente del agua de la vida,
regad desde el Cielo el corazón de mí país;
dones i virtudes dejadle por florida;
haced de él, si os place, vuestro paraíso.

¡Dichosos los ojos que os vean, María!
¡dichoso el corazón que se abra a vuestra luz!
Rosa del Cielo, que los Serafines voltean,
a mi oración dadle vuestro perfume

Cedro gentil, del Líbano corona,
Árbol de incienso, Palmera de Sion,
el fruto sagrado que vuestro amor nos da
es Jesucristo, el Redentor del mundo.

Con vuestro nombre comienza nuestra historia
y es Montserrat nuestro Sinaí:
sean para todos escalera de la Gloria
esos peñascos cubiertos de romero.

Rosa de abril, Morena de la sierra,
de Montserrat Estrella:
ilumunad la catalana tierra,
guiadnos hacia el Cielo.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat Estel:
il·lumineu la catalana terra,
guiau-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els Angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rajau del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Rosa del Cel, que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
lo fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, lo Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat lo nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la Glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat Estel:
il·lumineu la catalana terra,
guiau-nos cap al Cel.

Rosa d'abril, Morena de la serra De Montserrat estel Il·lumineu la catalana terra Guieu-nos cap al Cel Guieu-nos cap al Cel

Amb serra d'or, els angelets serraren Eixos turons per fer-vos un palau Reina del Cel que els Serafins baixaren Deu-nos abric dins vostre mantell blau

Rosa d'abril, Morena de la serra De Montserrat estel Il·lumineu la catalana terra Guieu-nos cap al Cel Guieu-nos cap al Cel

Dels catalans sempre sereu Princesa Dels catalans Dels espanyols Estrella d'Orient Sigueu pels bons pilars de fortalesa Pels pecadors el port de salvament

Rosa d'abril, Morena de la serra De Montserrat estel Il·lumineu la catalana terra Guieu-nos cap al Cel Guieu-nos cap al Cel