...Textos.....Artículos.....INDEX
De fide
Traducción tomada de la edición bilingüe de la BAC, 1959 y de Hernán J. González, con retoques propios.
|
Post communem considerationem de virtutibus et vitiis et alius ad materiam moralem pertincntibus, necessc est considerare singula in special! (ci. 1-2 q.C introd .): sermones enim morales universales sunt minus utiles, eo quod actloncs In particular !bus sunt. Potest autom allquid In special! considerarl circa moralla dupliciter: uno modo, ex parte Ipslus matcrlac moral Is, puta cum considcratur de hac vlrtuto vel hoc v itlo ; alio modo,・ quantum ad spccialcs status homlnum, puta cum consldcratur de subditls e t praclatlfe, de a ctiv ls ot contemplatlvls, vel q u lb u s c um q u o ' allis dlfferentils homlnum. Primo ergo c o n s id e r a b im u g speclalltor do his quae pertinent ad omncs homlnum s ta tu s ; secundo vero, speclalltor de his quae pertinent ad determinates status (q.171).Est autem considerandum circa primum quod, si scorsum determinaremus do virtutibus, donls, v ltils et pracceptls, oporteret Idem multoties dlcere: qul enlm sui/1- clenter vu lt traotare de hoc praecepto, "Non mocchaberis" necesse habet inquirerc de adulterio, quod est q u o d d am p e c c a tum , cuius etlam cognltlo dependet ex cogTiitiono oppositae vlrtutis. B rit Ig-ltur compondloslor et expedlttor consideration^ v ia si slmul sub eodem tra c ta tu conslderatlo procedit de v lr tu te et dono slbl correspondente, et vltils opposite , et praeceptls n iilrm a tlv ls vcl negratlvls. B r it autcm hie consldoratlonls modus* conveniens Ip sis vitiis secundum proprlam speclem: ^steneum est enim supra (1-2 q72) quod v lt ia et peccata dlverslficantur s p e c ie secundum materlam v e l obiectum, non autcm secundum a lia s differentias peccatornm, puta cordis, oris et operls, ve l secundum, inflrmitatem, ignorant I am et m^Htlam, et alias huiusmodi d iif erentia s; est gutem cadem materia circa quam ct virtus recte oporatur ct v itia opposita a rcctitudine recedunt≫ Sie igitur tota materia moral! oonsiderationem v Ir tu tu m re jileta, omnos virtutos sunt ulterius reducendae ad septem: quarum tres sunt theologicae, de quibus primo est agendum: allac vero quatuor sunt cardinales, de quibus p o s t e r iu s (q.47) a&etur, Virtutum autem Intellectualium una quidem est prudontia, quae Inter cardinales vlrtutes continetur ct numeratur; ars vero non pertlnet ad moralem', quae clroa agibilia versa tur, cum ars slt reo・ta ratio factlbilium, ut supra dictum est (1-2 q.57 a .3-4) ; ollao v e ro tres in t e l le c tu a l e s virtutes, sollicct s a p ie n t ia , Intellectus et scicntla, communicant etiam In nomine cum donis quibusdam Spiritus Siancti, unde slmul etiam do ois conslderabitur in consideration c donorum vlrtutibus correspondontium. Aliao vero vlrtutes morales omnes allqualiter roducuntur ad vlrtutes cardinales, ut ox supra diotis p a te t (1-2 q.01 a.S): unde in conslderatlone a lientas vlr tu tis cardinal Is consldorabuntur etiam omnes vlrtutes ad cam qualitercumquo pertlnontcs ct vltla opposita. E t sie nlhil morallum erlt praetermissum. Alias huiusmodi d iif erentia s; est gutem cadem materia circa quam ct virtus recte oporatur ct v itia opposita a rcctitudine recedunt. Sie igitur tota materia moral! oonsiderationem v Ir tu tu m re jileta, omnos virtutos sunt ulterius reducendae ad septem: quarum tres sunt theologicae, de quibus primo est agendum: allac vero quatuor sunt cardinales, de quibus p o s t e r iu s (q. 47) a&etur, Virtutum autem Intellectualium una quidem est prudontia, quae Inter cardinales vlrtutes continetur ct numeratur; ars vero non pertlnet ad moralem', quae clroa agibilia versa tur, cum ars slt recta ratio factlbilium, ut supra dictum est (1-2 q.57 a .3-4) ; ollao v e ro tres in t e l le c tu a l e s virtutes, sollicct s a p ie n t ia , Intellectus et scicntla, communicant etiam In nomine cum donis quibusdam Spiritus Siancti, unde slmul etiam do ois conslderabitur in consideration c donorum vlrtutibus correspondontium. Aliao vero vlrtutes morales omnes allqualiter roducuntur ad vlrtutes cardinales, ut ox supradiotis p a te t (1-2 q.01 a.S): unde in conslderatione alientas vlrtutis cardinalis considerabuntur etiam omnes vlrtutes ad cam qualitercumquo pertinentes ct vltla opposita. Et sic nihil moralium erit praetermissum.
|
Prólogo de santo Tomás de Aquino a la 2a-2ae Despues de considerar en general las virtudes y los vicios, con lo demás que atañe a la moral, se debe ahora tratar cada cosa de estas en especial; pues en moral las consideraciones universales son menos útiles, por ser las acciones particulares. Puédese tratar la moral en especial de dos maneras: una, por parte de su misma materia, como si consideramos esta virtud o aquel vicio; otra, por parte de los determinados estados de personas, cuales son ser súbdito o prelado, activo o contemplativo y demás géneros de vida de los hombres. Asi, pues, vamos a considerar en especial: primero, lo concerniente a toda suerte de personas, y segundo, sus diferentes estados. Se ha de notar, sobre, lo primero, que, si consideramos por separado virtudes, dones, vicios y mandamientos, habría que decir lo mismo muchas veces; así, para dar conocimiento acabado del precepto “No fornicar” hay que, estudiar el adulterio, que es un pecado especial, cuyo entendimiento depende del estudio de su opuesta virtud. En consecuencia, sera más compendioso y expedito método si en el mismo tratado se considera la virtud con el don correspondiente, sus vicios opuestos y los preceptos afirmativos o negativos. Y aun sera esta consideracion conveniente para los vicios estudiados sólo en su propia especie, pues queda ya demostrado que vicios y pecados traen su variedad especifica de la materia o el objeto y no de otras diferencias, como ser pecados de corazón, palabra y obra, o de debilidad, ignorancia o malicia, etcétera. En efecto, es una misma la materia sobre que rectamente obra la virtud y de la que se apartan en rectitud sus vicios contrarios.Asi, pues, reducida toda la materia moral al tratado de las virtudes, todas ellas han de resumirse en siete; las tres teologales, que ocupan el primer lugar en el estudio, y las otras cuatro cardinales, de que se tratará despues. Entre estas se contiene y enumera la prudencia, que es una virtud intelectual, mientras que el arte no pertenece a la moral, que versa sobre las acciones voluntarias, y él sólo dicta la recta razón en lo artificial. Las otras tres virtudes intedectuales sabiduria, entendimiento y ciencia, que coinciden hasta en el nombre -con los dones del Espiritu Santo, se tocarán en los dones correspondientes a las virtudes. Y las restantes morales, con sus vicios opuestos, en la virtud a que de algun modo se reduzcan, pues hemos dicho que todas ellas pueden condensarse en las cardinales. Y asi nada de orden moral se habrá, omitido.
|
| SUMMA THEOLOGICAE ANGELICI DOCTORIS SANCTI THOMAE AQUINATIS
De Fide Secunda Secundae Quaestiones 1-16 Q.1 Circa virtutes igitur theologicas. De Fide Sancti Thomae de Aquino Summa Theologiae Quaestio 1 IIa-IIae q. 1 Circa virtutes igitur theologicas Prooemium IIa-IIae q. 1 pr. Circa virtutes igitur theologicas primo erit considerandum de fide; secundo, de spe; tertio, de caritate. Circa fidem vero quadruplex consideratio occurrit, prima quidem de ipsa fide; secunda de donis intellectus et scientiae sibi correspondentibus; tertia de vitiis oppositis; quarta de praeceptis ad hanc virtutem pertinentibus. Circa fidem vero primo erit considerandum de eius obiecto; secundo, de eius actu; tertio, de ipso habitu fidei. Circa primum quaeruntur decem. Primo, utrum obiectum fidei sit veritas prima. Secundo, utrum obiectum fidei sit aliquid complexum vel incomplexum, idest res aut enuntiabile. Tertio, utrum fidei possit subesse falsum. Quarto, utrum obiectum fidei possit esse aliquid visum. Quinto, utrum possit esse aliquid scitum. Sexto, utrum credibilia debeant distingui per certos articulos. Septimo, utrum iidem articuli subsint fidei secundum omne tempus. Octavo, de numero articulorum. Nono, de modo tradendi articulos in symbolo. Decimo, cuius sit fidei symbolum constituere. |
Suma Teológica, 2ª
parte de la 2ª
parte
TRATADO DE LA FE qq 1-16 CUESTIÓN 1 Acerca de las virtudes teologales.
El objeto de la fe
Proemio En lo concerniente a las virtudes teologales hay que considerar: primero, la fe (qq 1-16); segundo, la esperanza (qq. 17-22); tercero, la caridad (qq.23-46). Sobre la fe se presenta una cuádruple consideración: primera, sobre la fe misma (qq 1-7); segunda, acerca de los dones correspondientes de entendimiento y de ciencia (qq. 8-9); tercera, de los vicios opuestos (q.10); cuarta, de los preceptos y virtudes pertinentes (q.16). Por lo que respecta a la fe en sí misma habrá que tratar: primero, sobre su objeto (q.1); en segundo lugar, de su acto (q.2); en tercer lugar, de su hábito (q.4). El primer punto da lugar al planteamiento de diez problemas (en diez artículos). |
IIª-IIae. Quaestio 1 (Circa virtutes igitur theologicas). De obiecto fidei. (Acerca de las virtudes teologales). El objeto de la fe
IIª-IIae. Quaestio 2. De actu interiori fidei. Cuestión 2. El acto interior de fe
IIª-IIae. Quaestio 3. De exteriori actu fidei. Cuestión 3. Del acto externo de fe
IIª-IIae. Quaestio 4. De ipsa fidei virtute. Cuestión 4. De la virtud de la fe en sí misma
IIª-IIae. Quaestio 5. De habentibus fidem. Cuestión 5. De los que tienen fe
IIª-IIae. Quaestio 6. De causa fidei. Cuestión 6. De la causa de la fe
IIª-IIae. Quaestio 7. De effectibus fidei. Cuestión 7. Los efectos de la fe
IIª-IIa.e Quaestio 8. De dono intellectus. Cuestión 8. El don de entendimiento
IIª-IIae. Quaestio 9. De dono scientia. Cuestión 9. El don de ciencia
IIª-IIae. Quaestio 10. De infidelitate in communi. Cuestión 10. La infidelidad en general
IIª-IIae. Quaestio 11. De haeresi. Cuestión 11. La herejía
IIª-IIae. Quaestio 12. De apostasia. Cuestión 12. La apostasía
IIª-IIae. Quaestio 13. De blasphemia in generali. Cuestión 13. La blasfemia en general
IIª-IIae. Quaestio 14. De blasphemia in Spiritum Sanctum. Cuestión 14. La blasfemia contra el Espíritu Santo
IIª-IIae. Quaestio 15. De caecitate mentis et hebetudine sensus. Cuestión 15. La ceguera de la mente y el embotamiento del sentido
IIª-IIae. Quaestio 16. De praeceptis fidei, scientiae et intellectus. Cuestión 16. Los preceptos sobre la fe, la ciencia y el entendimiento